Malgrat les amenaces de pluja, ens vam llevar amb un solet que ens va acompanyar tot el camí.
Entre cançons (que cantem fins i tot en “anglès”!), parades per agafar forces i veure aigua, moltes historietes que ens expliquem per el camí, córrer per atrapar els que van primer... vam arribar (casi) al cim del Turó de Mata. On després de descansar cinc minutets vam seguir fent “les cabretes” amb molta energia per sobre unes pedres que ens vam trobar.
Vam arribar a l’esplai cansadots, però encara amb prou energia per seguir jugant pel pati de les Esmandies fins que arribessin els pares.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada