27.4.06

Els Monitors i les Monitores gairebé al complet! sempre en falta algun/a...


Al garbí hi ha uns monitors, laila
que son una mica tontos, laila
pobrissons, laila
son tontets, laila
s'han perdut per l'esplai...
Però per anar de colònies, laila
necessitem monis tontos, laila
truquem al garbí, laila
que son tontets, laila
però segur que vindran!

Els Petits i No tan Petits!


Per Setmana Santa, els petits i no tan petits, es a dir, Mestral, Llevant i Ponent, també vam anar d'excurció. Nosaltres no vam pujar cap muntanya, però anat d'excurció al llac, la Kris ens va explicar un conte i vam apendre que era un liquen; qui s'en recorda?
Com ha de fer tot garbitenc i garbitenca, quan va a un lloc nou, nosaltres vam fer la croqueta en un prat inmens, aquí en teniu la mostra!

25.4.06

BENVINGUTS A LA LLUNA!


Aquests tres personatges tant brillants ens van venir a visitar quan, degut a la boira que vam trobar quan anàvem cap al Mas Pujolar per Setmana Santa, vàrem anar a parar a la Lluna.

Resulta que amb les vibracions de la nostra arribada habíem desmuntat als selenites (habitants de la lluna) la seva màquina per visualitzar la terra. Per això, els vàrem haver d'ajudar a tornar-la a muntar, i déu ni do com de lluny estàven les peces.

Ells es dediquen a observar el nostre món i durant els cinc dies que pasàrem per els voltants de la Lluna ens vàren parlar de temes com: les guerres, la immigració, les diferències entre el nord i el sud, política...

AQUEST DISSABTE NO HI HA ESPLAI!!

El dia 29 d'abril, fem pont a l'esplai

21.4.06

ENS INVENTEM UN CONTE?



Ja s'acosta Sant Jordi... de fet
celebrar-ho en diumenge fa que la festa es prolongui de divendres a diumenge.
Però i que no és maco...

Escrivim un conte?

20.4.06

CANTA, SALTA, BALLA, AMB MI!

Canta, salta, balla amb mi,
que avui veig clar que em vull divertir.
Canta, salta, balla amb mi
que et dic que si, que et dic que sí!

I poder cridar
que no m'importa fer-me gran.
Que els amics que avui hi són,
segur demà també hi seran.

Que ser feliç al vostre costat
és el més fàcil que mai m'ha passat.
Estic content de poder cridar
que res d'això es perdrà.

Les rialles i els bons moments,
qye ben segur no se'ls endurà el temps.
Estar junts és la força
qye ens fa a tots contents.

I el capgròs granota serà,
tot canvia, això canviarà.
Pero ja no només podrem nedar,
també podrem cantar i saltar.

No t'oblidaràs, no t'oblidaràs, no!
i recordaràs, i recordaràs, si!
i descorbriràs, descobriràs.
que res d'això es perdrà!



http://www.esplac.org/misc/img_fitxers/01-AudioTrack01normal_0.mp3

19.4.06

El Matagalls... no va poder ser...


Durant les colònies que vàrem fer amb l'esplai per Setmana Santa al Mas Pujolar (Viladrau), els tres grups més grans vam decidir marxar d'excursió al Matagalls (Migjorn, Xaloc, Marinada).
Llevant-nos una mica més d'hora (i només una mica) de l'habitual ens disposavem a caminar.
El ritme que duiem era prou bo i gairebé tothom podia seguir-lo sense problemes...
El camí, el seguíem prou bé, en comptes de seguir una pista forestal vàrem trobar un camí més curt, però més dret...
Llàstima del temps. A mida que anàvem pujant la boira era més espessa, i quan ens quedàven pocs minuts de camí ens vam aturar per no arriscar-nos. Érem a Coll Pregó.
Així, després d'una bona sessió de fotos... tots contents i cap a casa.


ELS GRUPS DEL GARBÍ

















Aquest any a l'esplai som sis grups distribuits per edats:


MESTRAL nascuts entre els anys 2001-2000

LLEVANT nascuts entre els anys 1999-1998

PONENT nascuts entre els anys 1997-1996

MARINADA nascuts entre els anys 1995-1994

XALOC nascuts entre els anys 1993, 1992 i 1991

MIGJORN nascuts entre els anys 1990, 1989 i 1988



Foto: Campaments 2004, l'Hostalet.

18.4.06

LA CANÇÓ DEL GARBÍ




Doncs resulta que no fa gaire temps [uns 29 anys, només]
a Mataró vàren crear un esplai
li posaren un nom de vent hey hey
i tothom el coneix per garbí

Hi anàven nens de totes edats
aprenien tot fent uns jocs
s'ho passaven d'allò més bé més bé
i per això van dir-ho als seus amics eeeee

I vinga tots, anem-hi vinga. tots anem-hi
vinga tots, anem-hi, tots cap al garbí!
I vinga tots, anem-hi vinga. tots anem-hi
vinga tots, anem-hi, tots cap al garbí!


Tramuntana, mestral, llevant, gregal
marinada, ponent, xaloc, migjorn!
Són alguns dels grups que hi ha hagut
Al llarg al llarg de tots els anys...

Diuen que la seva gent és especial
són molt tossuts i força animals
n'han fet de bones i també de molt grans
Però tot i així són molt bona gent...

I vinga tots, anem-hi vinga. tots anem-hi
vinga tots, anem-hi, tots cap al garbí!
I vinga tots, anem-hi vinga. tots anem-hi
vinga tots, anem-hi, tots cap al garbí!

Foto: Equip de monitors curs 2004-05

16.4.06

Breu història de l'esplai


El Grup d’esplai Garbí va néixer a la ciutat de Mataró l’any 1976 de la mà d’una colla de joves, majoritàriament de les colònies Jordi Turull, de l’escola Pia de Catalunya. Aquesta els va oferir l’edifici de Mataró com a local i els seus canals d’informació per a facilitar la publicitat que requeria la creació de l’esmentat esplai.
El Grup d' esplai Garbí es va desenvolupar dins d’un marc de renovació en l’educació en el lleure a la ciutat de Mataró. Juntament amb els seus principals companys, el grup d’esplai Sot i el grup d’esplai Xauxa, optava per una línia de llibertat, democràcia, catalanisme, laïcisme i progressisme.
Van ser aquests principis, sobretot el laïcisme, els que van fer que les relacions amb l’escola Pia es deterioressin ràpidament, fet que va provocar que en el curs 78-79 el Grup d' esplai Garbí es desvinculés totalment dels "escolapis" i anés cap a una nova ubicació, al carrer d’en Palau núm. 40, situat al centre històric de Mataró.
A l’estiu de 1980 es van dur a terme els primers campaments d’estiu de 10 dies de durada, els quals s’han anat realitzant any rere any, a excepció de l’any 1996 que no es va poder fer per diverses raons, una d’elles la manca de monitors.
A partir de l’any 1980, coincidint amb l’època daurada de l’esplai a Mataró i amb el final dels grups d’esplai Sot i Xauxa, el Grup d' esplai Garbí va anar creixent fins a arribar al seu punt més àlgid entre els anys 85-89, en què tots els grups estaven al màxim de capacitat i les llistes d’espera eren cada dia més llargues.
El curs 89-90 es va presentar un nou repte per a l’esplai, no només s’anava agreujant la crisi del seu model educatiu en general (i el Garbí en particular), sinó que per imperatiu legal, s’imposava legalitzar el centre.
L’equip de monitors d’aquell any volgué aprofitar la necessitat de legalitzar l’esplai, per fer un pas endavant, i es va plantejar per primera vegada la creació d’una associació: l'Associació Cultural la Mar de Garbí, en la qual l’esplai seria tant sols la secció infantil, on tindrien cabuda tot tipus d’iniciatives que es creessin a la ciutat, fos quina fos la seva activitat i fossin les que fossin les edats dels participants.
Amb la creació de l’associació, el local va deixar de ser per primera vegada de titularitat de l’esplai per passar a ser-ho de l’associació, gestionada per una junta amb representants dels pares, monitors i la secció de joves.
Més tard, entre 1996 i 1999, el local del Grup d' esplai Garbí es va ubicar al carrer Velázquez núm.3, ja que la casa que havia estat ocupada fins llavors es va haver de deixar per problemes d’infraestructura i de seguretat.
L’any 2000, però, degut que el lloguer del local feia augmentar excessivament les quotes dels infants, i davant l’oferta de l’Associació de Veïns Peramàs - Esmandies, ens varem traslladar a la casa de les Esmandies a desenvolupar la nostra activitat. Amb aquest canvi el Grup d' esplai Garbí ha guanyat en espai, ubicació, seguretat, infraestructures i en qualitat. Tot i això, ha perdut en independència i llibertat, fet que ens ha portat a crear un sistema de treball diferent al que estàvem acostumats, però a ser més cívics i molt més relacionats amb l’entorn, en aquest cas el Barri de Peramàs- Esmandies.
El mes de juny de 2001, el Grup d' esplai Garbí va estar de festa grossa perquè va celebrar els 25 anys d’educació en el lleure a la ciutat de Mataró. Varen ser dies de joia, gresca i també dies plens de records pels anys transcorreguts i per la feina feta. Aquesta celebració va servir per a poder retrobar velles cares i vells amics. Una família que cada dia es més gran ja que portem gairebé 30 anys educant a infants i joves, amb la intenció de continuar tirant aquest repte endavant encara que en la societat que vivim, sigui cada dia més difícil.